miércoles, 3 de agosto de 2016

SA CRIADA RABIOSA Y ES SOLDAT CASAT

SA CRIADA RABIOSA Y ES SOLDAT CASAT
11.ª Edició
1
No es raro si una criada
se cansa de está en el mon
si es seus devertiments son
incómodos, tal vegada.
2
De pensá que esta llogada
mandada per un estern.
¿Maleeix es seu govern
y s’hora desde que es nada!
3
No pensareu si tench jo
sa meua sangh que s’ensén
mal fos pillada p’es tren
de Solle o es de Manacó.
4
M’ha dit antes d’anarsén
a la una será aquí
son las tres y un bon bocí:
Juanaina emparentén.
5
¡Mirau quina ensegonada
de sopa aurá de menjá!
Ja no se coneix cap gra;
s’ha fet una echofada.
6
He fet es diná a bon’hora
pensant, que no’s torbará,
jo li diré en arribá:
¿perqu’ha fuita tan enfora?
Toca se señora.- ¡Grans escoláns repicau!
Sa meua llengo fos bala;
¡mal redolás per s’escala
com sa maleta d’en Pau.
8
¿Aixó es hora de vení?
un cuart falta per les tres;
s’ho menjará tal com es
fret y sense emb calentí.
9
Señora.- Atlota, no xerris tant
que perila caure en corra
si has escainat, esborra
y fé foch amb un instant.
10
Criada.- Ara fe foch de bell nou
no pot tragá aixó es meu ventra;
sa sopa encara es calenta
es tep, y ja ni ha prou.
11
Si te creus que foch faré
t’heurás enganada Paula
se pot acostá a sa taula
sa segui, ja l’hey treuré.
12
Tengue, vat aquí sa sopa
sa feta com un llévat
es tessó d’es ví abocat
y s’aigo a dins sa copa.
13
Señora.- Jesús, que trop que t’enfiles
¿aixó es modo de parlá?
du es guinavet y es pá
y es plat de ses olives.
7
Toca se señora.- ¡Grans escoláns repicau!
Sa meua llengo fos bala;
¡mal redolás per s’escala
com sa maleta d’en Pau.
8
¿Aixó es hora de vení?
un cuart falta per les tres;
s’ho menjará tal com es
fret y sense emb calentí.
9
Señora.- Atlota, no xerris tant
que perila caure en corra
si has escainat, esborra
y fé foch amb un instant.
10
Criada.- Ara fe foch de bell nou
no pot tragá aixó es meu ventra;
sa sopa encara es calenta
es tep, y ja ni ha prou.
11
Si te creus que foch faré
t’heurás enganada Paula
se pot acostá a sa taula
sa segui, ja l’hey treuré.
12
Tengue, vat aquí sa sopa
sa feta com un llévat
es tessó d’es ví abocat
y s’aigo a dins sa copa.
13
Señora.- Jesús, que trop que t’enfiles
¿aixó es modo de parlá?
du es guinavet y es pá
y es plat de ses olives
Criada.- Señora de cama má
cuantas m’hen mana amb un pic,
lo que ha masté un rostit
com es pagés de Deyá.
15
Señora.- Domés ta sent remugá
no m’escoltes cuant te crit
tu no heu has encalentit
s’arros es mes fret qu’un cá.
16
Criada.- Es tep y sa pot menjá
a las tres no comens foch
perque amb so carbó de cok
una hora no hem bastará.
17
Señora.- Te man que heu encalentescas
y no hen fasses enfadá
¿Jo pagá y tu mandá?
Aquestes seríen frescas.
18
Criada.- ¿O creu que perque me paga
vosté ja hem pot malmená?
Ha de sebre que en cridá
jo pegaré es bel mes a grá.
19
Señora.- Bueno, fe foch y res més
no val de res tot cuant digues
no he mesté que te rigues
de jo y d’es meus dobbés.
20
Criada.- Aixó es un purgatori
en vida de un cristiá
voldría que aquest diná
li servís de vumitori.
21
Señora.- Mirau quina llengo té
jo no mo haguera cregut.
¿No saps que sa servitut
la tench per cuant l’he mesté?
Criada.- Ala, venta a n’es fogó
hasta fassés sa freixura
¡ay!... poy que entra en costura
de cloveyes fa bessó.
23
Señora.- No ta voldría sentí
vamos, acabem d’un pich
y en tot lo que jo te dich
no m’has de reconvení.
24
Criada.- Vamos ja es calent señora
axí heu vuy axí no heu vuy
si en fa altre com avuy
a passá contes pot corra.
25
Señora.- ¿Y si haguesses de serví
a moltes casas que heyá
que amb infants, sense es diná
pasen tot es dematí?
26
Criada.- Pero aquets tenen criats
y multitud de criades
y a ses hores sitiades
serveixen per tots plegats.
27
Señora.- Aquí no tens embarassos
just a jo m’has de serví,
com es cans d’en Agostí
sa queixen de massa grassos.
28
Criada.- Ja estariem ben posats
d’engraxá en tale casola
y du mes feines tota sola
qu’un batalló de soldats.
29
Señora.- Es teu genit es dolent
no el m’has de doná a coneixe
marescut y a merexe
sempre hem parlas malament.
22
Criada.- Ala, venta a n’es fogó
hasta fassés sa freixura
¡ay!... poy que entra en costura
de cloveyes fa bessó.
23
Señora.- No ta voldría sentí
vamos, acabem d’un pich
y en tot lo que jo te dich
no m’has de reconvení.
24
Criada.- Vamos ja es calent señora
axí heu vuy axí no heu vuy
si en fa altre com avuy
a passá contes pot corra.
25
Señora.- ¿Y si haguesses de serví
a moltes casas que heyá
que amb infants, sense es diná
pasen tot es dematí?
26
Criada.- Pero aquets tenen criats
y multitud de criades
y a ses hores sitiades
serveixen per tots plegats.
27
Señora.- Aquí no tens embarassos
just a jo m’has de serví,
com es cans d’en Agostí
sa queixen de massa grassos.
28
Criada.- Ja estariem ben posats
d’engraxá en tale casola
y du mes feines tota sola
qu’un batalló de soldats.
29
Señora.- Es teu genit es dolent
no el m’has de doná a coneixe
marescut y a merexe
sempre hem parlas malament
Criada.- Señora que fasse vía
que ma tench d’aná a arreglá
si heu feim axí es diná
aguantará tot es día.
31
Señora.- No uses altre sistema
mes que parlá grosserot
y si te entretench un poch
totduna tens foch qu’et crema.
32
Criada.- Señora les cinch tocades
es hora y m’he de enllestí
ja escuraré en vení
a las nou sopas llevades.
33
Señora.- Mira, jo no sortiré
passa per ca doña Clara
y digalí que sa mare
avuy no es trobave bé.
34
Criada.- Si, ja corr per anarí
men vaitx, bones tardes tenga
devés les viut pot enecendre
es foch si ha de essé aquí.
35
Señora.- No sé a na que arribaré
si no serc altre criada
tench pó de no essé atupada
amb aqueix jenit que té.
36
Criada.- Les tench totes que ma ponen
y sa rosa m’hen fa dos
¡quin viure mes nerviós
jo no puch ballá cuant sonen!
37
He fuite sense diná
per poré tení mes temps
pero es meu divertiments
son de sempre cabilá
Are ve si no l’he errat
repuseta que pot frissa
quin ney ney per serví misa
o per salvá un negat.
39
Ni sa mou ni sa remana
com ses barques en mal temps
ets com es carros d’un temps
que eran de roda plena.
40
Soldat.- Bona arribada ma dones
jo que no ma trob molt bé
y tu no demanes primé
com sa troben ses persones.
41
Criada.- Mes de tres cuarts fa qu’estich
esperant a ne’s cantó
y n’he vist una processó
de jermans d’es teu vestit.
42
Soldat.- Fieta jo m’he torbat
y frisava de sortí
pero no t’hogos a dí
d’es modo que m’ha passat.
43
Criada.- Vuy sebre per quin motiu
avuy tu t’has torbat tant
no t’has de pensá bergant
que te valga s’aná viu.
44
Soldat.- Calmet, no t’enfades tant
que tu mudas de coló
no saps que t’explich amó
tot lo que m’está passant.
45
Criada.- Si hagués vist cualque vegada
qu’hem volies enganá
de sa meua propi má
te la hagueras carregada.
38
Are ve si no l’he errat
repuseta que pot frissa
quin ney ney per serví misa
o per salvá un negat.
39
Ni sa mou ni sa remana
com ses barques en mal temps
ets com es carros d’un temps
que eran de roda plena.
40
Soldat.- Bona arribada ma dones
jo que no ma trob molt bé
y tu no demanes primé
com sa troben ses persones.
41
Criada.- Mes de tres cuarts fa qu’estich
esperant a ne’s cantó
y n’he vist una processó
de jermans d’es teu vestit.
42
Soldat.- Fieta jo m’he torbat
y frisava de sortí
pero no t’hogos a dí
d’es modo que m’ha passat.
43
Criada.- Vuy sebre per quin motiu
avuy tu t’has torbat tant
no t’has de pensá bergant
que te valga s’aná viu.
44
Soldat.- Calmet, no t’enfades tant
que tu mudas de coló
no saps que t’explich amó
tot lo que m’está passant.
45
Criada.- Si hagués vist cualque vegada
qu’hem volies enganá
de sa meua propi má
te la hagueras carregada
Soldat.- Tu ja has pogut coneixe
que jo venía de bó
qui estima de boca y có
a res mes s’ha d’ofereixe.
47
Criada.- Qu’es de traidó un soldat
amb moltes capas t’abrigas
tu defuis y vuy que hem digues
per quin motiu t’has torbat.
48
Soldat.- jo volía disfrutá
aqueix permís de Nadal
com ha tengut cada cual
sis días per pasejá.
49
Jo creye está en llibertat
per cinc días o per sis
y en lloch de darmé permís
es Capitá m’ha arrestat.
50
Criada.- ¿Per quin motíu t’ha arrestat?
Soldat.- Per no res, per cosa poca
cada pich que hen veu m’enfloca
que som una calamidat.
51
Criada.- ¿Perqué et diu calamidat
que has feta falta a cap llista?
Soldat.- No; pero pasant revista
ja fa temps qu’hem te calat.
52
Criada.- ¿Calamidat que vol dí?
N’es terme desconegut.
Soldat.- Calamidat vol di brut
pero en castellá es axí.
53
Criada.- ¿Que no et veu llempiá may
que te diu calamidat?
Soldat.- Si, pero me té calat
y jo llempíy en tení espay.
Criada.- A mí m’heuria masté
a puesto teu de soldat
te jur que heuría topat
a un mal espinalé.
55
Soldat.- Fieta a n’es corté
hey guaña mes es qui calla
molts de pichs que aquell que ralla
sa rahó, no’s de’s quin té.
56
Criada.- ¿Vol dí que sensa motiu
han de doná s’arruixada
sense tenirlé guañada?
Bones trevenjes teníu.
57
Soldat.- escolta, si no fan faltes
es Jefes no diuen res
emperó segons com es
alguns heu pagan per altres.
58
Criada.- Y si jo hagués de sufrí
sa penitenci d’un altre
sense havé comés cap falta
consentiría a morí.
59
Soldat.- Tu ferías com tots feim
devant es superiós
cuant cent heu pagám per dos
mos consumím y no hu deim.
60
Criada.- Jo et promet que si hey era
diría tot lo que hey trop
no’m voldría beure es cop
com ses soqi¡ues de figuera.
61
Soldat.- Calla y no hem parlis mes
de lo que p’es corté passa
aném a voltá per Plassa
o p’es Born ¿que estimes mes?
54
Criada.- A mí m’heuria masté
a puesto teu de soldat
te jur que heuría topat
a un mal espinalé.
55
Soldat.- Fieta a n’es corté
hey guaña mes es qui calla
molts de pichs que aquell que ralla
sa rahó, no’s de’s quin té.
56
Criada.- ¿Vol dí que sensa motiu
han de doná s’arruixada
sense tenirlé guañada?
Bones trevenjes teníu.
57
Soldat.- escolta, si no fan faltes
es Jefes no diuen res
emperó segons com es
alguns heu pagan per altres.
58
Criada.- Y si jo hagués de sufrí
sa penitenci d’un altre
sense havé comés cap falta
consentiría a morí.
59
Soldat.- Tu ferías com tots feim
devant es superiós
cuant cent heu pagám per dos
mos consumím y no hu deim.
60
Criada.- Jo et promet que si hey era
diría tot lo que hey trop
no’m voldría beure es cop
com ses soqi¡ues de figuera.
61
Soldat.- Calla y no hem parlis mes
de lo que p’es corté passa
aném a voltá per Plassa
o p’es Born ¿que estimes mes
62
.- Tant mes a un lloch com s’altre
per allá ahont vulguis tú
advertit y ves segú
está alerta a nofe falta.
63
Soldat.- Mehém anem per Sa Llonja
y mirarém qui’hora es;
per paga es un no rés
un homo sensa rellotja.
64
Criada.- No sé com no hen compres tu
y farias un altre afecta
aixó que es un objecta
qui es ca y es moix en du.
65
Soldat.- Si, ja estich bó per comprá
y vendría lo que tench
que en lo que guany ma sostench
y no em basta per fumá.
66
Criada.- Si ti tirases en temps
poch a poch replegaríes
y es rellotje compraríes
si tantas ganas ne tens.
67
Soldat.- Si som tocat de aquest vici
y no m’hen poch afluxá
no heu podría replegá
en tot es temps d’es servici.
68
Criada.- Tot heu gastas per fumá
com has de tení dobbés,
es que no dus interés,
¿no saps qu’has de estoviá?
69
Soldat.- Si jo tot heu he provat,
y m’he privat de fumá
no pot essé replegá
en sa paga de un soldat.
Criada
62
.- Tant mes a un lloch com s’altre
per allá ahont vulguis tú
advertit y ves segú
está alerta a nofe falta.
63
Soldat.- Mehém anem per Sa Llonja
y mirarém qui’hora es;
per paga es un no rés
un homo sensa rellotja.
64
Criada.- No sé com no hen compres tu
y farias un altre afecta
aixó que es un objecta
qui es ca y es moix en du.
65
Soldat.- Si, ja estich bó per comprá
y vendría lo que tench
que en lo que guany ma sostench
y no em basta per fumá.
66
Criada.- Si ti tirases en temps
poch a poch replegaríes
y es rellotje compraríes
si tantas ganas ne tens.
67
Soldat.- Si som tocat de aquest vici
y no m’hen poch afluxá
no heu podría replegá
en tot es temps d’es servici.
68
Criada.- Tot heu gastas per fumá
com has de tení dobbés,
es que no dus interés,
¿no saps qu’has de estoviá?
69
Soldat.- Si jo tot heu he provat,
y m’he privat de fumá
no pot essé replegá
en sa paga de un soldat.
Criada
70
Criada.- Un soldat quin jornal té,
m’has de dí sa veritat
perque no crech que un soldat
vaja sense cap dobbé.
71
Soldat.- Mentengut de lo que heyá
de siurons t’hen aprofites
y guañy tres pesses petites
mira si es bo de contá.
72
Criada.- Quince céntims mantengut
y de cap a peus vestit
es ve qu’es un poc petit
per tanta de esclavitut.
73
Soldat.- Pero no tench mes remey
que prenderó amb pacienci
pero en prende sa llecenci
lo negre será vermey.
74
Criada.- Aném, que no fasses falta
que ninguns porém faltá
que tendrás en arribá
escandol y jo un altre.
75
Soldat.- Si, aném perque no vuy
que m’ajen de castigá
perque un soldat en faltá
sempre el miran amb mal uy.
76
Criada.- Adiós, mon enemorat
Soldat.- Adios, ma enamorada
may me basta sa vetlada
estant a n’es teu costat.
77
Criada.- Demá a sa mateixa hora
prop d’es kiosko esperém
Soldat.- Que sabs ahont m’hos vorém
devant Can Simó, a defora.
70
Criada.- Un soldat quin jornal té,
m’has de dí sa veritat
perque no crech que un soldat
vaja sense cap dobbé.
71
Soldat.- Mentengut de lo que heyá
de siurons t’hen aprofites
y guañy tres pesses petites
mira si es bo de contá.
72
Criada.- Quince céntims mantengut
y de cap a peus vestit
es ve qu’es un poc petit
per tanta de esclavitut.
73
Soldat.- Pero no tench mes remey
que prenderó amb pacienci
pero en prende sa llecenci
lo negre será vermey.
74
Criada.- Aném, que no fasses falta
que ninguns porém faltá
que tendrás en arribá
escandol y jo un altre.
75
Soldat.- Si, aném perque no vuy
que m’ajen de castigá
perque un soldat en faltá
sempre el miran amb mal uy.
76
Criada.- Adiós, mon enemorat
Soldat.- Adios, ma enamorada
may me basta sa vetlada
estant a n’es teu costat.
77
Criada.- Demá a sa mateixa hora
prop d’es kiosko esperém
Soldat.- Que sabs ahont m’hos vorém
devant Can Simó, a defora.
78
.- Es vé que un soldat no té
un rato de quietut
sinó molta esclavittut
fent servici p’es corté.
79
A més que el fan está esclau
y cuant vol no pot sortí
te que no es pot devertí
no te peijol ni filau.
80
Soldat.- Quin mon mes enganadó
que es débil una dona
amb so darré que li sona
afica sa seua amó.
81
Jo l’estim en demasía
per lo que puga tení
y ella sa creu per mí
que per res la dexaría.
82
Lo que jo he menesté
tení bona servitut
recompensá es temps perdut
que he estat sensa cap dobbé.
83
Ademés que no tench sous
per beure ni per fumá
un duro vatx metllevá
y l’he de torná dijous.
84
Demá vespre li diré
ciant entrarém en conversa
pas sa vida vice-versa
molt trist sense cap dobbé.
85
El dech y l’he de torná
no tench interés ni mota
el demanaré a s’atlota
tal vegada el ma durá
Criada
86
Criada.- Señora, bona nit tenga
anit m’he torbata un poch
¿que m’ha conmensat es foch?
¿o encara l’heuré de encendre?
87
Señora.- Si, ja está per a bollí
es brou de dins sa graxera
fe es meu plat a la carrera
que m’hen vuy aná a dormí.
88
Criada.- ¿Com axí tanta frissó?
¿que está malament señora?
Señora.- Tench pocas ganas de corre
trop que fa molta fredó.
89
Criada.- Ja fris que siga demá
per veure se enamorat
perque es meu be está posat
amb’ ell y no puch mudá.
90
Sempre li parl regañat
pero si es meu có ma ves
encara l’estim molt mes
que no li he demostrat.
91
Amb ell pens de nit y día
y voldría alcansarló
que per aconsolarló
cualsevol cosa fería.
92
Soldat.- Es meu có sempre betega
cuant pens en sa falsedat
maldement siga soldat
qui es citat que comparega.
93
No es tampoch lo seu merexa
per no haverlé de mirá
a n’es punt que vatx quedá
a s’hora he de compareixa.
86
Criada.- Señora, bona nit tenga
anit m’he torbata un poch
¿que m’ha conmensat es foch?
¿o encara l’heuré de encendre?
87
Señora.- Si, ja está per a bollí
es brou de dins sa graxera
fe es meu plat a la carrera
que m’hen vuy aná a dormí.
88
Criada.- ¿Com axí tanta frissó?
¿que está malament señora?
Señora.- Tench pocas ganas de corre
trop que fa molta fredó.
89
Criada.- Ja fris que siga demá
per veure se enamorat
perque es meu be está posat
amb’ ell y no puch mudá.
90
Sempre li parl regañat
pero si es meu có ma ves
encara l’estim molt mes
que no li he demostrat.
91
Amb ell pens de nit y día
y voldría alcansarló
que per aconsolarló
cualsevol cosa fería.
92
Soldat.- Es meu có sempre betega
cuant pens en sa falsedat
maldement siga soldat
qui es citat que comparega.
93
No es tampoch lo seu merexa
per no haverlé de mirá
a n’es punt que vatx quedá
a s’hora he de compareixa.
94
S’estimació prospera
y procura quedá bé
jo hey volía essé primé
pera ja hey es que m’espera.
95
Si hem diu ¿com axí fins ara?
jo la dexaré cantá
per lo que vuy demaná
li tench de fé bona cara.
96
Bon vespre m’enamorada
¿ja fa temps que m’esperaves?
Criada.- Quant a n’es cantó voltaves
just llavó havía arribada.
97
¿Que tal, com va, com ta trobes?
Soldat.- Mitjo, mitjo, axí axí
Sant Pere es viu va ferj
cuant va dí pobres de pobres.
98
Criada.- Vaja un treta, vaja un ditchos
¿perqu’es parles axí?
Soldat.- Perque jo no puch cumplí
la mitad d’es meus capritxos.
99
Criada.- Que no sabs que un militar
ja mai sa pot recreá.
Soldat.- Jo en veix cualcún que sen vá
p’es Lirich o al Balear.
100
Y jo som tan venturós
que tench un gran capital
cuant tench molt, tench un real
y mai puch arribá a dos.
101
Criada.- No te apuris per aixó,
que cuant vulguis que hey aném,
cualsevol vespre porém
y s’entrada pagaré jó.
94
S’estimació prospera
y procura quedá bé
jo hey volía essé primé
pera ja hey es que m’espera.
95
Si hem diu ¿com axí fins ara?
jo la dexaré cantá
per lo que vuy demaná
li tench de fé bona cara.
96
Bon vespre m’enamorada
¿ja fa temps que m’esperaves?
Criada.- Quant a n’es cantó voltaves
just llavó havía arribada.
97
¿Que tal, com va, com ta trobes?
Soldat.- Mitjo, mitjo, axí axí
Sant Pere es viu va ferj
cuant va dí pobres de pobres.
98
Criada.- Vaja un treta, vaja un ditchos
¿perqu’es parles axí?
Soldat.- Perque jo no puch cumplí
la mitad d’es meus capritxos.
99
Criada.- Que no sabs que un militar
ja mai sa pot recreá.
Soldat.- Jo en veix cualcún que sen vá
p’es Lirich o al Balear.
100
Y jo som tan venturós
que tench un gran capital
cuant tench molt, tench un real
y mai puch arribá a dos.
101
Criada.- No te apuris per aixó,
que cuant vulguis que hey aném,
cualsevol vespre porém
y s’entrada pagaré jó.
102
Soldat.- Jo m’estimaría mes
que tot lo qu’has de gastá
en cines, deixaró aná
y poré tení dobbes.
103
Criada.- ¿Perqué vols que repleguém
Soldat.- P¡es rellotje que non duch.
Per comprarló jo no puch
y entre tot dos porém.
104
Criada.- ¿Qu’has masté per comprarlo?
Soldat.- ¿Que he de mesté? Vint pessetes
y encara serán poquetes
jo el volía un poch milló.
105
Criada.- ¿De quin preu el vols comprá?
Soldat.- El vuy de quince rubins
de plata y d’aquests molt prims
en cinch duros pots contá.
106
Criada.- ¿Y de cuatre no ni há?
Soldat.- Pero no en vuy comprá d’altre
si tu ni posaves cuatre
y jo lo que pasará?
107
Criada.- ¿Cuant el vols aná a comprá?
Soldat.- Com mes aviat milló
Criada.- No deus volé anarí anit
Soldat.- No, pero hey vuy aná demá.
108
Criada.- A s’hora que sempre vench
tranquil espera demá
y si el vols aná a comprá
conta amb sos cuatre que tench.
109
Soldat.- Poríes fe una cosa
dexarlosmé si en tens mes.
Criada.- No; fins que cobraré es mes
es tot cuant tench que reposa.
102
Soldat.- Jo m’estimaría mes
que tot lo qu’has de gastá
en cines, deixaró aná
y poré tení dobbes.
103
Criada.- ¿Perqué vols que repleguém
Soldat.- P¡es rellotje que non duch.
Per comprarló jo no puch
y entre tot dos porém.
104
Criada.- ¿Qu’has masté per comprarlo?
Soldat.- ¿Que he de mesté? Vint pessetes
y encara serán poquetes
jo el volía un poch milló.
105
Criada.- ¿De quin preu el vols comprá?
Soldat.- El vuy de quince rubins
de plata y d’aquests molt prims
en cinch duros pots contá.
106
Criada.- ¿Y de cuatre no ni há?
Soldat.- Pero no en vuy comprá d’altre
si tu ni posaves cuatre
y jo lo que pasará?
107
Criada.- ¿Cuant el vols aná a comprá?
Soldat.- Com mes aviat milló
Criada.- No deus volé anarí anit
Soldat.- No, pero hey vuy aná demá.
108
Criada.- A s’hora que sempre vench
tranquil espera demá
y si el vols aná a comprá
conta amb sos cuatre que tench.
109
Soldat.- Poríes fe una cosa
dexarlosmé si en tens mes.
Criada.- No; fins que cobraré es mes
es tot cuant tench que reposa.
110
Demá vespre el compraré
si ma dus sa cantidad.
Criada.- Tot lo que jo t’he abonat
ves tranquil, no faltaré.
111
Soldat.- Bueno, jo confiy que tú
durás lo que m’has promés.
Criada.- Demá sabrás quin’hora es
pagant lo que té de dú.
112
Soldat.- Es hora, mos n’hem de aná
bona nit enamorada
per jo aquesta vetlada
mes llarga qu’un mes será.
113
Totsol.- Esper que los me durá
y que no farán falta
y poré torná cara alta
lo que jo vatx menllevá.
114
Aniré a cas rwllotgé
en tres duros, no en sos cuatre
y en lloch de durló de plata
l’heuré de comprá de cé.
115
Així, si el ma compr de cé
sortiré d’aquest apuro
perque podré torná es duro
y amb dobbés ma quedaré.
116
De cé, veldrá tot lo més,
de dotce a tretce pesetes
comprarló de més poquetes
y podré quedá en dob-bes.
117
Ella no conexerá
es meus pensaments quins son
no més es fet aquest mon
per aquell qui l’entendrá.
Soldat.-
110
Demá vespre el compraré
si ma dus sa cantidad.
Criada.- Tot lo que jo t’he abonat
ves tranquil, no faltaré.
111
Soldat.- Bueno, jo confiy que tú
durás lo que m’has promés.
Criada.- Demá sabrás quin’hora es
pagant lo que té de dú.
112
Soldat.- Es hora, mos n’hem de aná
bona nit enamorada
per jo aquesta vetlada
mes llarga qu’un mes será.
113
Totsol.- Esper que los me durá
y que no farán falta
y poré torná cara alta
lo que jo vatx menllevá.
114
Aniré a cas rwllotgé
en tres duros, no en sos cuatre
y en lloch de durló de plata
l’heuré de comprá de cé.
115
Així, si el ma compr de cé
sortiré d’aquest apuro
perque podré torná es duro
y amb dobbés ma quedaré.
116
De cé, veldrá tot lo més,
de dotce a tretce pesetes
comprarló de més poquetes
y podré quedá en dob-bes.
117
Ella no conexerá
es meus pensaments quins son
no més es fet aquest mon
per aquell qui l’entendrá.
Soldat.-
118
Lo que deya mestre Gori
a nes fiy cuant era nin
qui entén el mon que camín
y qui no l’entén que mori.
119
Tan mateix no mes tením
lo que porém disfrutá;
que gasti qui pot gastá
que heu dexám tot y morim.
120
Criada sola.- Anit si que frisará
de vení s’enamorat
per cohí sa cantidad
per lo que li tench de dá.
121
L’esper, per entregarli
de molt bon có aquest dob-bés
jo no en guany tants amb un mes
pero qui estima heu fa axí.
122
Soldat.- Jo estava tot anciós
mirant per tots es costats
que sabs com havíem quedats
ahí abans de dexarmós.
123
Criada.- Tu ma vares comená
que ta dugués es dob-bés
duch es que tench, no en tench mes
fins que tornaré a cobrá.
124
Soldat.- Cuatre duros fan un cop
per un qui los ha de rebre
de qui endevant podré sebre
en sortí quin hore en trop.
125
Quin hora era no sabía
ara no será igual
també quedaré cabal
de aquel duro que devía.
118
Lo que deya mestre Gori
a nes fiy cuant era nin
qui entén el mon que camín
y qui no l’entén que mori.
119
Tan mateix no mes tením
lo que porém disfrutá;
que gasti qui pot gastá
que heu dexám tot y morim.
120
Criada sola.- Anit si que frisará
de vení s’enamorat
per cohí sa cantidad
per lo que li tench de dá.
121
L’esper, per entregarli
de molt bon có aquest dob-bés
jo no en guany tants amb un mes
pero qui estima heu fa axí.
122
Soldat.- Jo estava tot anciós
mirant per tots es costats
que sabs com havíem quedats
ahí abans de dexarmós.
123
Criada.- Tu ma vares comená
que ta dugués es dob-bés
duch es que tench, no en tench mes
fins que tornaré a cobrá.
124
Soldat.- Cuatre duros fan un cop
per un qui los ha de rebre
de qui endevant podré sebre
en sortí quin hore en trop.
125
Quin hora era no sabía
ara no será igual
també quedaré cabal
de aquel duro que devía.
126
Ara podré tornarló
pero es hora de está alerta
qu’en aquell duro el vatx perde
fent es burro dins Can Simó.
127
Criada sola.- Ara estará satisfet
y redoblará s’amó
si regoneix es favó
que en sos dob-bés li he fet.
128
Pero li comenaré
en molta seguritat
que vuy que sigue callat
com ses pedres des carré.
129
Diguent, lo qu’he fet per tú
es pe s’amó pacienta
pero estaría contenta
que no hu sapigués ningú.
130
Soldat.- Bon vespre, que tal, com va
Criada.- A mí me va de Primera
pero se cansa qui espera
troba es temps mal de pasá.
131
Soldat.- Ja tench lo que desitjave
a tu to puch agrahí
ja no pasaré en sortí
se pena qu’antes pasave.
132
Vols veura m’enamorada
es rellotje que he comprat
d’es mitx d’una infinidat
ha estat es que més m’agrada.
133
Criada.- Negra en ses hores vermeyes
¿d’eixó t’has enamorat?
Per que es que no l’has comprat
de sa clase que me deyes.
126
Ara podré tornarló
pero es hora de está alerta
qu’en aquell duro el vatx perde
fent es burro dins Can Simó.
127
Criada sola.- Ara estará satisfet
y redoblará s’amó
si regoneix es favó
que en sos dob-bés li he fet.
128
Pero li comenaré
en molta seguritat
que vuy que sigue callat
com ses pedres des carré.
129
Diguent, lo qu’he fet per tú
es pe s’amó pacienta
pero estaría contenta
que no hu sapigués ningú.
130
Soldat.- Bon vespre, que tal, com va
Criada.- A mí me va de Primera
pero se cansa qui espera
troba es temps mal de pasá.
131
Soldat.- Ja tench lo que desitjave
a tu to puch agrahí
ja no pasaré en sortí
se pena qu’antes pasave.
132
Vols veura m’enamorada
es rellotje que he comprat
d’es mitx d’una infinidat
ha estat es que més m’agrada.
133
Criada.- Negra en ses hores vermeyes
¿d’eixó t’has enamorat?
Per que es que no l’has comprat
de sa clase que me deyes.
134
y m’ha dit es rellotjé
que si el comprava de cé
tendría mes bon producta.
135
Criada.- Si tu hey consens jo hey consent
sols ets tu que l’has de rebre
ara lo que falta es sebre
si va bé o malament.
136
Soldat.- M’ha dit que en coranta dies
ja puch veura es mal si en té
y si pel cas no va bé
ell respondrá de averíes.
137
Criada.- Ara lo que vuy de tú
que sempre sigues callat
guarda a dí quí la comprat
que no hu sápigue ningú.
138
Soldat.- Tu no seríes capasa
y jo heu som menos que tú
si no es conta de ningú
lo que entre jo y tú pasa.
139
Está sempre descansada
que jo may destaparé
que m’hagas dat cap dob-bé
ni ara ni cap vegada.
140
Are lo que mas de dá
en tení sa bosa plena
dob-bés per una cadena
que jo no la puch comprá.
141
Criada.- Jo no cobr fins día cuatre
perço ja les te daré
¿Que val? ¿Un duro?
Soldat.- No husé. Sis peseteas val de plata.
Soldat.- M’agrada y no heyá dubta
134
y m’ha dit es rellotjé
que si el comprava de cé
tendría mes bon producta.
135
Criada.- Si tu hey consens jo hey consent
sols ets tu que l’has de rebre
ara lo que falta es sebre
si va bé o malament.
136
Soldat.- M’ha dit que en coranta dies
ja puch veura es mal si en té
y si pel cas no va bé
ell respondrá de averíes.
137
Criada.- Ara lo que vuy de tú
que sempre sigues callat
guarda a dí quí la comprat
que no hu sápigue ningú.
138
Soldat.- Tu no seríes capasa
y jo heu som menos que tú
si no es conta de ningú
lo que entre jo y tú pasa.
139
Está sempre descansada
que jo may destaparé
que m’hagas dat cap dob-bé
ni ara ni cap vegada.
140
Are lo que mas de dá
en tení sa bosa plena
dob-bés per una cadena
que jo no la puch comprá.
141
Criada.- Jo no cobr fins día cuatre
perço ja les te daré
¿Que val? ¿Un duro?
Soldat.- No husé. Sis peseteas val de plata.
Soldat.- M’agrada y no heyá dubta
142
Que l’has de comprá de plata
y es rellotje de cé.
Soldat.- Mira, el duch pés corté
ab un cordó de sebata.
143
Soldat.- Sa cadena vatx comprá
damunt sa seua seldada
es rellotje sempre andava
bon motiu per jemegá.
144
Es rellotje anava bé
era jo que me dolía
y casi sempre tenía
remendos que havé de fé.
145
Dos reals perque se atrasa
y vuit perque ara está brut
quince mesos he tengut
recreatius en catxaca.
146
May li deya veritat
tení dob-bés seus volía
y li deya cuant no hen tenía
tench es rellotje espeñat.
147
Quince mesos vatx pasá
que en es mal temps aguañave
perque ella sempre me dave
dob-bés per meu mal gastá.
148
Li feya feleguedures
dantli coses entenet
y no goñava abastement
per adobbs y compostures.
149
Aquex bon temps s’acabá
cuant se llecenci esperava
en lo que ella no contava
veurán lo que resultá.
Criada.-
142
Que l’has de comprá de plata
y es rellotje de cé.
Soldat.- Mira, el duch pés corté
ab un cordó de sebata.
143
Soldat.- Sa cadena vatx comprá
damunt sa seua seldada
es rellotje sempre andava
bon motiu per jemegá.
144
Es rellotje anava bé
era jo que me dolía
y casi sempre tenía
remendos que havé de fé.
145
Dos reals perque se atrasa
y vuit perque ara está brut
quince mesos he tengut
recreatius en catxaca.
146
May li deya veritat
tení dob-bés seus volía
y li deya cuant no hen tenía
tench es rellotje espeñat.
147
Quince mesos vatx pasá
que en es mal temps aguañave
perque ella sempre me dave
dob-bés per meu mal gastá.
148
Li feya feleguedures
dantli coses entenet
y no goñava abastement
per adobbs y compostures.
149
Aquex bon temps s’acabá
cuant se llecenci esperava
en lo que ella no contava
veurán lo que resultá.
Criada.-
150
feya sa gota mortal
de demunt es seu portal
de lluñy me veya vení.
151
Sa confiansa era tanta
y lo obligava s’amó
jirám y voltám cantó
y m’hos va a sortí a l’encuantre.
152
Es veurém a nes costat
emb un altre enamorada
va fé una raturada
y digué en serenidat:
153
Criada.- De aquesta manera pases
casi sense mirarmé
y se done enretiransé
foren tres o quatre pases.
154
De seguida respongué
com un piñol de sirera
no hu fan d’aqueste manera
es qui volen quedá bé.
155
Passaves sense di res
fent sa cara d’enfadat
y vuy sebre se varitat
¿aquesta dona qui es?
156
Se dona.- Sempre ni há en aquest mon
cual cuna de descarada
¿de que estau intersada?
en so sebre jo qui som?
157
Criada.- Quin mal fa aquel qui demana
si dupta en s’enamorat
que no estería es posat
que foseu cualque jermana.
Un diumenge demetí
150
feya sa gota mortal
de demunt es seu portal
de lluñy me veya vení.
151
Sa confiansa era tanta
y lo obligava s’amó
jirám y voltám cantó
y m’hos va a sortí a l’encuantre.
152
Es veurém a nes costat
emb un altre enamorada
va fé una raturada
y digué en serenidat:
153
Criada.- De aquesta manera pases
casi sense mirarmé
y se done enretiransé
foren tres o quatre pases.
154
De seguida respongué
com un piñol de sirera
no hu fan d’aqueste manera
es qui volen quedá bé.
155
Passaves sense di res
fent sa cara d’enfadat
y vuy sebre se varitat
¿aquesta dona qui es?
156
Se dona.- Sempre ni há en aquest mon
cual cuna de descarada
¿de que estau intersada?
en so sebre jo qui som?
157
Criada.- Quin mal fa aquel qui demana
si dupta en s’enamorat
que no estería es posat
que foseu cualque jermana.
Un diumenge demetí
158
dispensau de s’atropell,
vos preguntauley a ell
de manaulí qui som jo.
159
Criada No fasses es desentés
per lo que et vuy preguntá
m’has de dí llempant i clá
aquesta dona qui es.
160
Soldat.- Aquesta si que mes bona,
vamos que vols que te diga
tu eras se meua amiga
pero aixó es sa meua dona.
161
Criada.- Perque no me vares dí
totdune lo que dius ara
no tens a sa teua cara
de alló que fá empagahí.
162
Sa dona.- ¿Com es que parlau axí
tan fort y tan malament?
Criada.- Perque me dava entenent
aquest fals qu’era fadrí.
163
Sa dona.- ¿Vos deya que era fredí?
¡Jesús Sant Pau gloriós!
Ja era pare de dos
antes de vení a serví.
164
Criada.- Infame, vol, descarat
jo te de fé sa justicia
perque en so temps d’es servici
ja sabs lo que m’has robat.
165
Soldat.- Tu no pots doná cap prova
y fe cames sí en vols fé
qui seca lo qu’ha mestá
no está malament si heu troba.
Sa dona.- Si heu demanau per axó
.-
158
dispensau de s’atropell,
vos preguntauley a ell
de manaulí qui som jo.
159
Criada No fasses es desentés
per lo que et vuy preguntá
m’has de dí llempant i clá
aquesta dona qui es.
160
Soldat.- Aquesta si que mes bona,
vamos que vols que te diga
tu eras se meua amiga
pero aixó es sa meua dona.
161
Criada.- Perque no me vares dí
totdune lo que dius ara
no tens a sa teua cara
de alló que fá empagahí.
162
Sa dona.- ¿Com es que parlau axí
tan fort y tan malament?
Criada.- Perque me dava entenent
aquest fals qu’era fadrí.
163
Sa dona.- ¿Vos deya que era fredí?
¡Jesús Sant Pau gloriós!
Ja era pare de dos
antes de vení a serví.
164
Criada.- Infame, vol, descarat
jo te de fé sa justicia
perque en so temps d’es servici
ja sabs lo que m’has robat.
165
Soldat.- Tu no pots doná cap prova
y fe cames sí en vols fé
qui seca lo qu’ha mestá
no está malament si heu troba.
Sa dona.- Si heu demanau per axó
.-166
Sa dona.-
casat, volé festetjá
¿y vos, no vareu demaná
a ningú noticis d’ell?
167
Criada.- Si que heu és de poch servell
es fiarsé d’un soldat
quinse mesos he passat
que no goñava per ell.
168
Soldat.- En tant de temps de vení
a matá ratos de espay
no en vares demaná may
si som casat o fredí.
169
Sa dona.- Jermaneta perdonau
vos planh si vos ha enganada
perço un altre vegada
mirau ahont las secau.
170
Criada.- De vos jo no tench de qué
de sa vostra compañía,
som done pero voldría
poré recabalarmé.
171
Soldat.- Dispensa si t’he faltat
jo heu sent, tant com tu estimada,
pero un altre vegada
no tefiís d’un doldat.
ADVERTENCIS
172
Criada.- Ay, criades perciutat
anau sempra advertidas
no vulgueu essé feridas
com jom amb una falsedat.
¡Miraumé quin poch servell
166
Sa dona.-
casat, volé festetjá
¿y vos, no vareu demaná
a ningú noticis d’ell?
167
Criada.- Si que heu és de poch servell
es fiarsé d’un soldat
quinse mesos he passat
que no goñava per ell.
168
Soldat.- En tant de temps de vení
a matá ratos de espay
no en vares demaná may
si som casat o fredí.
169
Sa dona.- Jermaneta perdonau
vos planh si vos ha enganada
perço un altre vegada
mirau ahont las secau.
170
Criada.- De vos jo no tench de qué
de sa vostra compañía,
som done pero voldría
poré recabalarmé.
171
Soldat.- Dispensa si t’he faltat
jo heu sent, tant com tu estimada,
pero un altre vegada
no tefiís d’un doldat.
ADVERTENCIS
172
Criada.- Ay, criades perciutat
anau sempra advertidas
no vulgueu essé feridas
com jom amb una falsedat.
¡Miraumé quin poch servell

No hay comentarios:

Publicar un comentario