EL
REI HERODES
PERSONAJES
Rey
Criat
1
Criat
2
Secretari
Comandant
General
Embajadó
Doctó
1
Doctó
2
Sibil·la
Tres
Reis
ESCENA
1.ª
(El
Rey y dos criats)
Rey L’Augusto Cesar romá
que de la terra es señó
Me á nombrat emperadó
del gran reinat de Judá
de tramuntana a migdia
de llevant fins al ponent
se meva sabiduria
ha de se omnipotent.
Criat Es veritat gran señó
que ha vengut a governá
com a Rey Emperadó
en es trono de Judá.
Es poble está molt content
ynimigs
may ne tendrá
y
un dia governará
des
llevant fins es ponent.
Rey Ay de aquell fase guerra
pobre del meu inimig
perque enseguida el capfig
dins sis pams baig de terra.
Criat 2 Mols de homos son just castels
cuant están ben
defensats
y cuant están
apurats
perexen just cans nonels
si el sentiu cridá tan ford
jens de pó vos
á de fé
que tots es homos
que ha mors
encara corren pes carré.
Rey Trista y plorosa es la historia
del Imperi de Judá
ningú
des seus reys cantá
cuántre
l’inimig victory.
Ningú ha
hagué que sabes
du sa
roda des govern
presís
era que vengués
un homo
que fos estern.
Saul,
David, Salomó
fins a
Judas Macabeo
tots
foren reys de cartó
tots
tengueren que na apeu.
Jo en carrozas
trecaré
es meus
estats del Judá
y devant
mon tono veuré
com
totom se rendirá.
Abaix
des peus sempre tendré
ciutats,
pobles y vilatjes
el
Rey jo totsol seré
y
tots es altres missatjes.
Dalt
corones de lloré
achicaré
el meu govern
y
tant fort lo achicaré
ques meu trono
será etern.
Criat 2 El
vostro trono señó
solament
podrá durá
fins
que ecabigue de arribá
un
nou rey emperadó.
Rey Quin
nou rey se atrevirá
en es meu trono
fé guerra
cuant un
dia he de arribá
jo totsol a
governá
lo infern, el cel
y la terra.
Criat 2 El Mesías
que ja fá
cuatre mil
añys que a partit
y pronta
arribará
segons
profetas an dit.
Cuant vengue
que nó estará
segon diuen
molta estona
ell vos pendrá
sa corona
perque
ell há de governá.
Criat 1 Señó no
el cregui, que ment
aquest homo la
enganat
pereix que va
estopetjat
en pedasos
daigordent
¿Vosté no sap
lo que pasa?
avui
casi totom té
a
damunt ses cudallé
ò
botella ò carabasa.
Es
cafés van a balquena
ses
tavernas que no falten
per
tot botelles de mene
y
chetas que may se tanquen.
Per echó no ha de
estreñar
si hem trobam
algun de gat
y que diga per cherrá
¡el Mesias ha ribat!
Señó nol creuge
que ment
Y si el torne repetí
ò va carrega de vi
ó de (achó) de
aigoerdent.
Rey Diguem tú ¿qui es el Mesias?
qui pot eser
aquest nou rey
que segons dius
es tan rey
¿com pot tení simpatias?
Criat 2 Y vosté no sap que un
dia
un rey poderós vandrá
y a tots mos
governará.
Criat
1 Achó el contará
sa tia.
Rey Y tu com saps que vendrá
un nou rey ques diu Mesias
y a tots mos governará
Criat 2 Heu sé per ses profesias.
Rey Nom parlis de profesies
que ningú sap esplicar
no ha en el mon
mes Mesias
que Herodes rey de Judá
y calla que vás a acabar
molt pronta en mí ses
simpaties.
Criat
2 Calle per Deu no
ten rigues
que jo vetx ques meu
señó
are ja té ses formigues
just en es cap
des tió
si heu fa achí ja
es de revó
que enguañy ja no hay
sech ses figues
Criat 1 Tenga calma Emperadó
que no senfadiga gens
son homos sense ravó
y fanatics de altra
temps
Rey Fanatisme… creure encara
que en mon govern ha
d’entrá
un nou rey per governá
cuant tan bon rey
tenen are
Es de fanatics impios
es creure que ha de vení
un rey que s’ha de dí
Jesucrist rey des
judios.
Criat 2 Señó, cuant jo parl achí
relatiu en el Mesias
es que achí heu
han volgut dí
profetas y profesias.
Rey ¿Aquests profetas qui son?
Criat 2 Señó, son homos de Deu
que cuant trescaren el
mon
filtrave a
dins lo cor seu
amor mes pur que la neu.
Adins el seu enteniment
es sebre de Deu tenian
y totes ses coses sabian
tot cuant deyan
era present.
Aquests homos pues han
dit
y escrit han
volgut dexá
en so seu
sebre infinit
que un rey
poderós vendrá.
Jacob, Natan y
Elias
Eliseo,
Daniel, Jonás
y Jeremias,
tots han parlat del Mesias
y han dit que
vendrá del cel.
Un de ells
profetisá
que después de
havé pasades
unes setenta
semanes
aquest Mesias
vendrá.
Y Jacob també
digué
que el Mesias
vendrá
cuant es cetro
de Judá
pas á rey
esterenjé.
Y vosté que es
de Idumea
per aixó a nes
govern
del reinat de
la Judea
vosté sempre
será estern.
Y si es vè que
hagi de vení
cuant tenguem
un rey estern
es segú que
aquest hivern
el Mesias será
aquí.
Rey Si es ve que hajé
de vení
un nou
rey per mala sort
en
mi haurá de sostení
guerra
eterna, guerra a mort.
Primé
se abiserá el cel
es pern del mon
se romprá,
que
jo no tench de deixá
sa
corona de Israel.
Man
vaix are a consultá
Ses
profesias que has dit
Y
si per elles veré clá
Que el Mesias a
partit.
En que venga de
Daniel
en mon govern no
entrará
a un abre alfatx
penjá
en tots es des
seu partit. (sen va el rey)
Criat 2 Se cosa va malament
el rey no escolta
rahons
per poch que la cosa aument
s’arròs anirá a
grumayons.
Si es ve que el Mesias
vé
en el mon per governá
Herodes yu a de fé
ó es pern del mon se
romprá.
A festes de aquesta
clase
lo ques jó no hi vull
eser,
jo no se lo que me pase
vos dig questig mal aplé
¡Callau! ¡no faseu ramó!
Que voltros també teniu
Se roba á se
estenedor.
Si la cosa sinfla més
jo li entregaré
es llensol,
enant tot tan al revés
jo no vull quedá totsol.
Ara a palacio entraré
per veure lo del Mesias
y si es vengut jo tornaré
y a tots plegats vos
diré
germans… toquem
xeremies.
Embajadó Bon dia criat de honó
está aquí el rey
de Judá.
Criat 2 En aquest palacio está
Herodes lo meu señó.
Embajadó Digués a nes teu señó
ques precisa b ell parlá
un embajadó romá
del Cesar emperadó.
Criat 2 Prengue asiento,
embajadó
¿supós deu vení cansat
ve de lluñy no es
veritat?
Embajadó De Roma, paje de honó
Criat 2 ¿De Roma? Ciutat brodada
de nobles es mes grans
ciutat per tots tan
sagrada
que enjendre sabis y sants
Es enveje vostra terra
de les cuatre
parts del mon
ningú li pot fé la
guerra
perque ella a totom
confon.
Dichós vos que disfrutau
dun reinat de tanta
glori
per mi vos representau
de tots es genis
l’histori.
Embajadó ¿Sou de Roma ?
Criat 2 No señó
y per aixó donaría
mitja vida si poría
com vos esé embajadó.
Embajadó Nestau paje enamorat.
Criat 2 Per elle sent un essís
mes segui en
tranquilidad
mentres pas a da avís (sen va)
Embajadó Bell doncell es aquest jove
aquest palacio per mí
un bon cap ha de
tení
com tan bella te sa
cova.
(Herodes y es dos criats)
Embajadó Abaix
des peus majestad.
Rey Molt bon dia embajadó
que tal, quina
novedad
¿que dius del emperadó?
Embajadó Un ofici majestat
que cuant vorá en
es final
le y donaré rubricat
en so sello real.
Rey ¿Y sap vosté embajadó
el césar que vol de mí?
Embajadó Una orde important señó
tenga, le podrá llejí
(desclou s’ofici)
Rey De part del emperadó
le Augusto César Romá
un pregó avuy se ferá
per tota se nació.
Volguem sebre sa potenci
en que el césar pot
contá,
totom se empetronará
en es lloc de
procedenci.
Questigant sense
clemensi
an aquell que faltará
a se orde que
cap de dá
ab aquesta providenci.
(El rey a s’embajadó)
¿Teniu res més
que dirmé?
Embajadó No señó, teng acabada
se meva noble embajada.
A, una cosa
recort, escoltaume,
el rey també me
ha mandad
que cuant se fase es
pregó
jo estigue en se
escuadró
fin que se eurá
publicat
.
Rey ¿Hey ha resmés?
Embajadó No
señó.
Rey Pues
jo me retiraré
perque
avui no me sent molt bé.
Esperau :
¿criat de honó?
Criat 1 ¿Que
se ofereix Majestad
que se en
encuantre un poch mes mal?
Rey No es res; prest
heurá pasat,
fe vení es
general (criat 1
hey vá)
Pues señó sent
tot lo dia
un malestar
general
y me tem que
de aquest mal
no me venga
maleltía
(Criat 2 al
públic)
Criat 2 També
heu deya madó Rossa
per un bart aquí
a se galta
y lo que tenía
malalta
era
com el rey sa bossa. (surt es general y criat 1)
General ¿Qué se ofereix gran
señó?
¿quina novedad
hey há
que me ha
enviat acerca
que vol de mi
emperadó?
Rey Com a rey governadó
li man que ha
de compañá
en ses tropes
de Judá
en aquest
embajadó.
General Será servit majestad
descans,
l’orde real
que are mateix
ha donat,
la cumplirá es
general.
Rey Are
en so seu permís
me
retir embaxadó,
sent
que me sia presís,
pero me aumenta
es doló.
Embaxadó Que se aliviy majestad.
Rey Mil gracies
embaxadó.
salud y prosperidad
Embaxadó Deu lo guart emperadó (sen va el rey y es dos
criats)
General Embaxadó ja sabeu
que en seguida
cumplirá
ses ordes que
vos volgueu
es General de
Judá.
Embaxadó General desitjeriá
que are mateix
se cumplis
s’orde perque
es molt precís
y demá me
entornaría.
General ¡Comandant! (surt
es comandant)
Comandant ¡General!
General Avuy sa tropa la he
mesté.
Comandant La tenc
per orde real
preparada
al corté.
General Are
mateix partirem
en
ses tropes de Judá
y
per tot publicarem
s’orde del cesar
romá (es comandant a
sa plasa)
Comandant ¡Firmes! ¡de frente! Mar… (musica
pasodoble)
alto alt
General Si hem de partí
cuant fulga
embajadó.
¿Qui el decret
ha de llejí?
Embaxadó El que vos volgue señó.
General Comendant pues vos
sereu
de tal orde es
pregoné
vos que teniu
bona veu
s’orde va en
aquex papé.
Comandant (Pren es papé y
lletxes)
De part del
Emperadó
l’Augusto
cesar romá
aquest pregó
se cumplirá
per tota sa
nació,
volem sebre se
potenci
en que el
cesar pot contá
totom
s’empretonará
en es lloch de
prosedenci
cartigant sense
clemensi
en aquell que
faltará
a
s’orde que cap de dá
emb
aquesta providenci.
General Firmes
- de frente - Mar (Musica de pasodoble)
ESCENA II
(El Rey y es dos criats tornen sortí)
Rey ¿Digau quès aquest renou
que tant de temps
he sentit?
Criat 2 Pase jent tota sa nit
que va adorar aquest Rey
Nou.
Rey Si el Mesías es vengut
per entrá rey de Judá
maldement sigue essolut
aquí may governará.
Criat 2 Aquest
Rey que ha nat enit
es molt més fort
que Sansó
mes sabi que Salomó
y molt mes gran
que Daniel.
Rey Tu ne estás enamorat,
escolte lo que et tenc
dit
á nequeix Rey
que ara ha nat
jo li tenc que
esclafá es cap
en tots es des
seu partit.
Criat 1 Señó Rey no tenga pó
mentres me tenga davora,
que devant homos com jó
es gegants sen fan
enfora.
Rey Be pens y be torn pensá
y sidea de aqui dins
no lem puc arrebassá,
y cuant le vatx a mirá
es mes negre que
es llins.
Y cuant le vuy fé fojí
ella molt mes fondo cava
en mon có el seu verí
es una espina per mí
que si la toc mes se
clava.
Vetx pe de sa
meva disort
que
demá aquesta ferida
me ha de du per mala
sort
a lo milló de sa
vida.
¡Ay! Si es ve que en mon
govern
el Mesias es vengut
antes de pasaá s’hivern
ja me tendrán per estern
y si es axí, estich
perdut. (se desmayá)
Criat 1 No es res, es un desmay.
Criat 2 Nou voloria pes papay
ell te se boca badada
semble que se está
morint
germans aquesta vegada
ja nol se treurá tosint.
Criat1 frega es polsos del rey ab una botella de
Criat 2 Que no veus que no el té
aquí
homo de Deu en es pol (pren sa botella y)
dase que es pols es aquí (beu)
¡He Jesuset que es de
dolc!
Mentres el rey
fasi es mort
tu procura fregá bé
frega per Deu, frega
foro
frega y jo estopetjeré (el Rey se acheca)
Rey Ques achó que me ha pasta
que sent áa
dins el meu có
que betega atropellat
y el sent tant
trestornat
que casi de pena mor. (s’aseu)
Criat 2 No te tanta bevetjera
aquells fueros ha perdut
com que vaje cul enrera
lo mateix que un crang
pelut
(Entre es Comandant)
Comandant Abaix des seus peus majestad
Rey Que tal comandant leal
Comandant Un ofici que me ha dad
per vosté es general
Rey ¿Dius mes noves?
Comandant No señó
si no es precís
me retir emperadó.
Rey Ja teniu es meu permís (sen va es comandant)
lletjes tu criat d’honó.
Criat 1 Tot es poble está
enterat
que arran de Jerusalén
un Rey ha nat en Betlem
y la gent la proclamat
per Rey gran de la Judea
Señó Rey, guerra y mes
guerra
ja may se ha de acoverdá
el Rey mes gran de la
terra
es vosté rey de Judá
guerra pues al inimig
que s’atrevit a luchá
cuantre el rey mes noble
y rich
que se ha pogut
encontrá.
Rey Te revó, felis idea
ja may se ha de coverdá
el que te es setro en sa
má
des reynat de la Judea
¡Ay! Si en fá el Mesias
guerra
pobre de ell si es
inimich
perque de seguda el
capfich
400 pams baix de terra.
Criat 2 Señó: tendrá que pitjá
si tan endins la de fé.
Rey Si es precís pitjaré
fins que arripi a besá
es potons a llucifé.
Criat 2 ¿Fins
arrivá al’infern?
Rey Si señó, jo parl ben clá
tan endins le de aficá
are que som en sivern.
Criat 2 Mestre vindango Perchana
un añy duia
plet en els
y
com se creia aná per llana
el pobre va quedá
tos.
Axí será el
meu señó
si sen vá ja
heu sentireu
y tots voltros
me direu
aquest home te
ravó (El rey sen vá)
Criat 2 ¡Ell es
fuit!
ja mira bé,
are en franca
llibertad
a tots plegats
vos diré
que tal es
aquest soldat.
Si no es loco
beneit es
al menos el lo
que fá
es vespres
sense dí res
s’en va a
jeure dins un bres
es
axó... d’infants de mamá.
Sempre
vol está totsol
cada
dia vol un boll
heu
de veure si es betsol
are
se es vestit de dol
perque
se es mort es cavall.
Heu
de veure si du grins
aquest
homo dins es cap
de
matí con s’axecat
a
ses mans se ha posat
per
guans dos casolins.
Mes temps no el
puch aguantá
mes temps no
el puch sofrí
are acaba de
maná
que ell totsol
ha de fumá
y els altres
han de escopí.
El cesar le ha
volgut fé
cavallé de
molt de dons
y se creu de
cavallé
le ma du
dins un papé
dins
ses cames des calsons.
Are
casi sempre seu
y se arromangue
es calsons
perque se es
temut trèu
com es gall
dos esperons.
De lo que vos
acap de dí
germanets no
en faseu us,
que si heu
tornau repetí
ja no vos diré
respús (entre el Rey)
Rey ¿Qué
deies? ¿Qué murmuraves
aquí
dins are totsol?
¿contra
qui tu blasfemaves?
Criat 2 Contra nigú.
Rey Vaja
un betsol
es
precís que no dur més
sa
conducta que am mi dús
ves
y no en molestis pus, (se
aviu)
Criat 2 (Aparte)
Vos dig que hei va berret alt
no
mes tem a colca oblada
en
se primera que falt pataplam sa llenderada
(Asen
front de palau, el Rey afiná els tres Reys)
Rey ¿Qué
es lo que veig?
¡Comanadant…!
¡Criat de honó!
fe
vení es comandant
(Es
criat sen va a sercar es comandant)
Comandant ¡A los
seus peus Majestad!
Rey ¡Bons
peus tendré comandant!
jo
estic tot asustat
¡mirau
que tenin devant ! (li
mostra els reys)
Comandant Tot lo que hare veu devant
no
es mes que una tempestad
que
la á desperjí bufant
¡Señó!
El seu comandant
Rey Ves
a veure aquesta gent
veurem que mos du de nou.
Criat 1 Será
tot aquest renou
una
bufada de vent.
Criat 2 Y
a mí aquest vent no m’agrada
no
en voldría gens per mí
jo
crech que aquesta ventada
ha
de tomá se terrada
y
se torre des molí.
Comandant Digau
¿quina novedad
(al Reys) vos a duis á nequesta terra?
Gaspar No venim en tò de guerra
venim
en tò d’amistad
Baltasar Moguts per ses profecies
y
una estrella resplendent
som
partits de l’orient
per
vení a adorar el Mesias
Melsion ¿Está
aquí el Rey de Judá
Herodes
Emperadó?
Comandant Aquí está
lo meu señó
qui
en vostés vol conversá
vengan
y tendré l’honó
de
tals reys acompañá
(la
musica serirp an la marcha real)
cuant
els reys sen van al palau de Herodes
Gaspar ¡Salud,
gran emperadó
de les terres de Judá!
Rey ¿A
na qui dech tal honó
que
envengan a visitá
señós
tan nobles?
Melcion L’honó
es nostro, Emperadó
Rey ¿A
quí án aquest moment
tench
le alt honó de parlá?
Baltasá A
tres Reys de l’Orient
que
venen adorá el Mesias
Rey ¿Quin
Mesias?
Gaspar El
que es nat adins Betlem
segons
ses profecies.
Rey ¿Y
creuen que es evident
lo
que ara acaben de dir?
Melcion Una
estrella resplendent
mos
acompañats aquí.
Rey ¡Quin
dia veren s’estrella?
Baltasá A
vint y cinc comensá
ponent a claretjá
aquesta
gran merevella
Rey ¡Es
molt raro! ¡incomprensible!
que
una estrella resplendent
y
mes que totas visible
s’en
vengués desde ponent
¿Aon
s’estrella han dexada?
Gaspar A la
altra part de ciutat
allá
mateix se es apagada.
Rey ¿Aveura
si aquesta estrella
es
una del firmament?
¡que
aixó no es cap maravella!
Melcion Conexem
perfectement
ses
estrelles del espay
y
les conexem també
com
sa figura que té
sa
lluna dins un miray
s’estrella
quem observada
es
del sistema solá
que
desde el cel es baxada
per
coses grans publicá.
Rey Pues
noltros non sebem res.
Baltasar Es
molt raro emperadó
que
no ne estiga enterad
del
naxement del señócom avui totm eu sap.
Rey Jo
no sé quels he de dí
solament
se que Jesús
males
llengos per aquí
publican
que há de vení
y ja no sabem res pus.
Gaspar Idó noltros seguirem
tots
tres el nostro camí
per
veure si el trobarem
perque
á de séper aquí.
Rey ¡Idó
bé! Conforme anau
tots
tres junts a cercarló
y
si acás el trobau
enseguida
me avisau
y
jo anirá adorarlo.
(Sen
van els Reys y sa musica toca la Marcha Real)
Rey ¡Malament!
¡Molt mal!
no
megrada aquesta gent
Criat 2 Si
are el troba covent
¿qué
ferá en posarí sal?
Rey ¡Comandant!
Al general
li
anirás a dí que estiga
preparat
per curá es mal.
Criat 2 ¡Ay!
Ja madira sa figa
Comandant Diga que
li tench que dí.
Rey Que
en tota sa tropa venga
am
menos de un cuart aquí
per
pegá foch y ¡s’encenga
y
fasa tot mala fí!
Comandant Será
servit, Majestat
y
tan pronta com poré
aquí
mateix tornaré
a
donarli el resultad.
Rey Jas
aixó pes General
y
dulei ara mateix
digali
que es nostro mal
avui
ja no te rival
y
com mes va mes creix.
Aqueix
mal que mos aterra
es
precís tayá de rel
per
esborrá de la terra
aqueix
Rey bajat del cel.
Rey al criat1 Vestén a nes meus doctós
que
en mí vengan a parlá
que jo les vull consultá
que
son aquestes remós.
Criat 1 ¡Fanatisme !
Emperadó
¿que no veu que aquestes gens
son
homos sense rehó
y fanatich de altre temps?
Rey Ves
y creu el teu señó (criat
sen va)
Criat 2 ¡Quin
fanatisme! ¡re-dell!
y
aquest homo acabará
que
el infern el s’endurá
el
dimoni cucarell (entren
es doctós)
Doctó 1 ¡Deu
li don la santa pau
emperadó
de Judá !
Rey Salud,
doctós, descansau
que
jo vos vui consultá (els
doctós se asevan)
¿que
sabeu del Rey Mesias ?
¿ques
axó de profesies?
Doctó
1 Avui per avui no porem
emperadó, consultá;
si vol esperá demá
promet que li
respondrem.
Rey No señó: are mateix
y jo a l’instant tornaré
me llevarán un gran feix
si
vostés me parlan bé.
Doctó
sord ¿Y ne Herodes que ha dit ?
¡jo no l’entés!
Doctó 1 Que li
diguem dins breus dias
ahon
naxerá el Mesias
¡aquell
Mesias promés!
Doctó
sord Axó es cosa averiguada
y que sap tota la gent
diguemlei are, el moment
¡du s’escritura sagrada!
(Se posen a lletjí y surt el rey)
Rey Doctós ¿Qué heu averiguat?
Doctó
1 Tot aqueix llibre em lletjit
y per derrera em trobat
que es profetas tenen
dit
que si avuy no es
arribat
segurament ja es partit.
Rey ¿Aón? ¿Quant?
Doctó
1 No eusebem.
Rey Vaja un consey
jo trop que sabeu molt
poch
esent doctós de la lley.
Anau que no estic aplé
repasau sa lley antiga
vuy ques vostro sebre en
diga
lo que no me diu sa fé (es doctós sen
van)
Doctó
sord Maltratos meneduit mols
pero com aquest no cap,
may me havian allargat
com
avui per dins sa pols.
Doctó
1 Amb aqueixa sols no en dol,
jo tem á lo que vendrá
colque
sabrada de pla
que
axequerá breverol.
Doctó
sord Digués ¿ne Herodes que ha dit?
Doctó
1 Que una altre volta hi anam
en so ram mes aclarit.
Doctó
sord ¿Qué dius? ¿Qué te preparat
per
noltros un bon frit?
Doctó 1 ¡No...
ves si et sentirá
saps
que está de cremat
¡ell
mos vol penjá á un palo!
Doctó
sord ¿Qué dius que ha dit?
¿Qué mos té preparat un
bon regalo?
Doctó
1 No… que ha de fé matá
es doctós de sa lley
antiga.
Doctó
sord ¿Qué dius que ha dit?
¿Qué em feta figa?
Doctó
1 Y que may madurará
lo que ha fet el rey per
mí
es una broma real
y jo brometes axí
trop que tenen poca sal.
Jo men vaig y tu ¿Qué
vens?
Doctó
sord Y jo que no vuy quedá
y te asegur que en torná
ses galinas tendrán dens (sen van)
Rey Sa
consulta des doctós
me ha dexat molt mal aplé
han tractat de enganarme
ale un llenguatge duttós
¡La Sibil·la, comandant!
Comandant ¿Qué la vol are mateix?
Rey Si señó.
Criat
2 Axó va envant
es mal com mes vá me
creix
¿Sa Sibil·la? ¡mala
espina!
axó es una medicina
que es metjes han
receptat
a un cas desesperat.
Criat
1 Que no temi,
Majestat
que no quedará totsol
primé se apègará el sol
que no vosté ser
destronat.
Criat
2 Y jo me en vaix
Majestat,
per aquí no hi deix sa
pell;
está tan mal enteulat
que
prest le haurá visitat
el
dimoni cucarell. (entre
sa sibil·la)
Sibil·la Tota plena de temor
obeint son manaments
som venguda prontament
¿Qué vol de mí gran
señó?
Rey Vuy que en tota claredad
y sense ocultarme res
digas en que consisteix
lo que está profetisat.
Perque et pugues defensá
y a ningú tengués temó
com a rey y emperadó
la meva espase et vuy
dá.
Sibil·la El jorn del judici
será
per qui n’heurá fet servici
ams
del judici anticrist
vendrá y ferá lo
mon trist
y també com a Deu serví
qui
no el creurá el ferá morí.
Rey Per no morí jo el creuré
y sense sufrí torment
heu pasaré alagrement
y en es meu trono
estaré.
Sibil·la El seu reinat será molt
breu
y baix del cruel podé
seu
mártirs morirán tots a
un lloch
aquells dos sants Elías
y Enoch.
Rey Si tanta pena y tristó
Anticrist ha de causá
molt pronta el faré matá
y quedaré emperadó.
Sibil·la El sol perdá la claredat
mostranse fosch y
oscurat,
la lluna no sonará claró
y tot lo mon será
tristó.
Rey En tanta de oscuridat
ninguna tristó tendré
perque ben iluminat
es meu palacio tendré.
Sibil·la Gran foc del cel
devallará
Mar, font y rius tot
cremará:
los peixos donarán grans
crits,
perdent ses naturals
delits.
Rey Si mar y fonts han de cremár
a mi gran torment em
daría
ja puc tirá sa corona
que el César en va
donar.
Sibil·la Los cossos morts
s’alsarán
los espirits recobrarán;
y el só de trompeta bréu
dirán veniu al juiz de
Déu.
Rey A tal
jodici jo no aniré,
y
á aquell que m’en perlará
ab mes tropas el pendré
y pronta el faré matá.
Sibil·la Aprés del cel venir
veureu
ab gran cort el fill de
Déu,
brillant ab sa majestat
del seu cós glorificat.
Rey Rey será molt poderós
qui venga del cel
gloriós
mes poder en mí no
tendrá
ni el seu foc em cremará.
Sibil·la Jesucrist
rey universal
homo
y ver Deu eternal
del
cel vendrá per jutjá
y
a cada ho lo just dará.
Rey Qui contra mi emperadó
mourá semblant traició
de vení a perjudicá
el
meu furor provará.
Sibil·la Als
bons dirá: fills meus veniu
benaventurats
poseiu
el
reina que está aparellat
desde
que el mon va esser creat.
Rey ¡Ay trist de mi! ¿Qué faré?
per cert cridat no seré;
ma
corona se perdrá
y
mon reinat se acabará.
Sibil·la Als mals dirá
terriblement
anau,
malaits en el torment;
anau,
anau al foc etern
ab
vostro princep de lo infern.
Rey Si he de petir eternament
en lo infern cruel
torment
per a sempre condenat
mes valdría no fos nat.
Sibil·la Humil
verge que haveu parit
a
Jesús en esta nit
veillau a Deu per nos pregar
que
del infern, nos vulla salvá.
Rey Si es ve que es nat anit
un Jesús Rey infinit
mon cetro y corona ha
caigut
y jo estic del tot
perdut.
Sibil·la Al jorn del judici
será
per qui n’haurá fet servici.
Rey De
sentir aquest decret
tan
de fret y calor tench,
que tot de rabia
m’encenc
y
me nvatx a l’infern cap dret.
Sibil·la Si el vostro permía me
dau
me retir emperadó.
Rey Anau sibil·la anau
que
me heu ficat un clau
que em mata de doló.
(Se sibil·la sen vá y el rey se aseu)
Secretari Déu guart vosa majestat
¿com a passat esta nit?
Rey Mal
secretari jo estich
Molt
trist y molt enfadat
Secretari ¿Y cual la causa sreá?
Rey No me preguntis a mí
coses que ha de succeí
dichos qui no les vorá.
Secretari ¿Que hi ha noticis secretes
de altre conspiració?
Rey A tu te toca sabreró
que tens ordes molt
estretes.
Secretari Señó tot es seu estat
li está molt obedient
sumís leal y content,
de serví a se majestad.
Ahir foren es seus dias,
que tots es vasalls
honraren
y ja may se celebraren
en mes festes y alegrías.
Tantes demostrasions
ques poble li va donant
estan molt bé declarant
que no vol revolució.
Pues no es lletjés en
s’historis
ni en tenen conechement
de altre Rey mes
excelent
es homos de gran memori
¿Com, pues, posible será
altre conspiració?
no ya que tení temó
es poble le obeirá.
Rey Jo molt satisfet estic
de se seva obedienci.
Secretari ¿A un rey de tanta clemensi
qui no li será agrait?
Rey Digués ¿que es vengut correns?
Secretari Aquí tench alguns oficis
pero perlem de noticis
que á res maldonen peu.
Rey Y no has sentit parlá
de que es vengut el Mesias
y que a mi dins pots
dias
des trono me á de llevá?
Secretari Jo no se que ferlí
per tot cuant li andit
per mi no es mes que un
ardit
que jo sabré descubrí.
¿Com es posible señó
que
hi haje cap els imprudent
que
desvocá es trono intent
de
tan gran emperadó?
Y
tantes tropes que té
¿no
li servirán de res?
jo
crech está ben intés
que
ellas morirán primé.
Rey Sapies que jo he consultad
tots es doctós de la
lley,
sa sibil·la y de consey
donen tots que Cristo es
nat.
Ques seu reinat se
estendrá
de llevant fins a
ponent,
y que pronta prontament
tot el mon conquistará.
¡Saps per mi que es de
cruel
haver de sostenor guerra
per la má y per la terra
ab un gues baxat del
cel!
(arriba es comandant)
Comandant A los seus
peus majestat
Rey ¿Ques lo que vols?
¿Sempre mas de molestá?
Comandant Es capitá general
en vosté vol conversá.
Rey ¿Aón es?
Comandant Su ran des portal
Rey Digalí que pot entrá.
(Miren papés el rey y es secretari)
General (entrant) Monarca, vench a dirlí
que el poble va tot
alsat,
si prest nos pot corretjir
pronta le heuran
destronat
Si
vosté castig no dona
an
aquesta llibertat,
trosos
ferán de se corona
a
damunt des vostro cap.
Rey (al
secretari) Que te perix secretari
ja
hei puch aná confiat
ab
un poble que esta alsat
a favó des meu contrari. (en
el general)
¿Quin
castig tench que doná
per
jo mantení la pau?
general,
pronta digau
y
totduna se cumplirá.
General Enseguida manaría
sense contemplacions
degollá tots los miñons
de tres añys fins a un
dia.
Rey Estén, estén es decrets
segons diu es general.
Secretari Peró… señó y quin mal
li han fet aquells
ninets?
Rey Escriu,
que a tu poc timporta
en
que me haje de certá
per meu trono conservá
de sanch de tot aquest poble.
Secretari Señó...
Rey ¡Hajes acabat!
Recordet que som el rey
y
per mi no hiá mes lley
que
se meva voluntad.
(Es
secretari escriu y lletjes despues)
Secretari Per
avitá un gran mal
a
tot es meu gran imperi
y
foxi del cautiveri
dich á nes meu general.
Man
y vui que cumplit sia
que dins tot el meu estat
matin
es nins que heuran nat
de
tres añys fins a un dia.
Sense
tení compasió
en
so llanto de ses mares
ni a ses llagrimes des pares
jo
lo man y es precís feró.
General Cuant
la patria está afligida
per
algun conquistadó
los
seus fills mostren való
per
ella donen sa vida.
Soldat
sigau valerosos
no
temeu no en el Mesias
jo
promet que dins pots dias
tornarem
victoriosos.
De
lloré de sempre surca
corones
ne porterem
digau
tots de alta veu
viva
el rey, vivaaaa… (senva)
Rey (Al
secretari) Vamos, perlem francament
tú
que estás ben enterat
¿no
te pereix molt prudent
el
decret que hem donat?
Secretari Si el Mesias que esperam
es algun conquistadó
francament li dig señó
exersits necesitam.
Y mes dig: si el podé
séu
está apoyat per el cel,
el rey podrá aser mes
cruel
en va es aná contra Deu.
Y perque axó nes
contrari
á tota clase de dret,
me renúncia li demet
del carrec de secretari.
Rey ¿Y tu que te has olvidad
de que som el teu señó,
un rey, un emperadó?
vesten, vesten
desdichat¡
Tu sabrás lo qu’es faltá
a la dignidad real,
Si pases aquest portal
es teu cap feré rodá.
¿Echó
es sa teva prudenci?
¿Achí trates es teu
señó?
Secretari Si he faltat a la lley
implor la seva clemenci
Rey ¡Clemenci! Si la tendrán
es un vasall tan
orgullós
cuant es corps y es
voltós
se llengo et devorarán.
¿Ahon son es soldats?
Que venguen.
Secretari Mon rey, piedad, favor¡
Rey En va será el teu clamor
que
el degollen ò que el penjen.
(Sen
duen es secretari)
Criat 1 Descans
vosa majestad
que
sempre el defensaré
y
si importe moriré
en
el mes cruel combat.
Res
puch tregá mi sentí
contra
mon rey y señó
ánimo
emperadó
quens
de veure a morí.
Criat 2 Peró
jo dich al contrari
que á tal combat no aniré
mes
meestinaría fé
sent
mil añys de presiari.
Rey Si,
em de veure ó morí
pero
morí es lo mes cert
y
ho vetx lo infern ubert
que vol fé festa de mí
Vetx el poble tot alsat
á favor de aquex nou rey
y
a mí com un trasto vey
me
tenen despreciat,
Ay,
de mi, despreciat!
mon
cor patex grans tormens
desde
que ne hé decretat
la
mort de tans d’inocens.
La
sang sensa ducta á los cels
contra
mi crida venjansa,
ja
hé perduda se esperansa
tench
es dolós mes cruels.
Sa
corona en cau des cap
es
cetro en fuch de ses mans
y de rabi em pots instans
moriré desesperat.
¡Oh! Malóa no fos nat
per
tan cruelment patí
per
tota una aternidad
rabiós,
deseperat. (sen vá)
Criat 2 Herodes
per gran traidó
bárbaro,
cruel y terrible
contra
Deu es imposible
que
puguen defensarlo;
Rey
del cel castigaulo
ab
ek torment mes horrible.
Herodes
tot sen rabía
perque
el Bon Jesus es nat
jo
sempre mo he pensat
que
el dimnoi el sen duría
embolicat
amb un sac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario